Les obres d’ampliació de l’Hospital Verge de la Cinta estan paralitzades arran de la troballa de diverses restes arqueològiques que cal conservar. L’ampliació ja s’havia iniciat amb molt de retard respecte a la previsió inicial, i, sobretot, després d’anys d’allò que en diuen “marear la perdiz”” per decidir com i on es feia l’ampliació a una part o a una altra del mateix entorn.
És lamentable el nou retard. Una mostra de poca responsabilitat. Perdonin que reprodueixi un fragment d’un article meu a aquest mateix setmanari el febrer de 2023, fa dos anys, titulat “Patrimoni, Josepets i hospital nou”. El poden trobar a l’hemeroteca. La delegació de Patrimoni havia rebutjat l’enderrocament d’una part de les instal·lacions dels Josepets per a fer el nou pavelló esportiu. El text deia:
“El que ha passat amb el pavelló dels Josepets és greu, però la preocupació és molt més gran en relació a allò que pot passar amb el nou pavelló de l’Hospital Verge de la Cinta. Es construirà a un recinte emmurallat (amb l’actual hospital, però el que va poder succeir amb aquest en el moment que es va construir és aigua passada) i pel lloc on està és alt el nivell de probabilitats que en les excavacions dels fonaments apareguin runes arqueològiques que algú consideri d’interès patrimonial. Què passarà si això succeeix i es paralitzen les obres del nou pavelló? En aquest cas sí que seria un terratrèmol a nivell local i de totes les Terres de l’Ebre. La sensibilitat social és molt gran en aquest cas i la necessitat de resoldre-ho, urgent”.
“També per aquest aspecte crec que hagués estat molt més encertat limitar-se ara a unes petites adaptacions del Verge de la Cinta per a resoldre problemes immediats i destinar al nou hospital, a Ferreries, la major part dels 45 milions previstos per a la modernització de l’actual centre hospitalari i aparcament”.
Fins aquí la cita. I no és de cap expert en arqueologia, sinó d’un sentit comú elemental. Ja ho tenim. Alguns han de respondre.
Passem ara al nou hospital de les Terres de l’Ebre previst a Ferreries, al camí de Roquetes. Acabo de llegir que l’Ajuntament de Tortosa ha decidit cercar un pla B de terrenys on ubicar-lo. És una bona resolució davant el que pugui passar.
La ubicació i oferta de cessió dels terrenys es van fer essent alcaldessa Meritxell Roigé, fa dos anys. Doncs bé, se segueix amb si el terreny és inundable o no, si es pot construir o no. Després de més de dos anys no s’està treballant amb el projecte, en dissenyar els accessos, en preparar la documentació per si cal fer alguna expropiació a l’entorn, i no diguem en la construcció. Més de dos anys simplement per decidir si es pot fer allí o no, i el més calent està a l’aigüera. Pot passar molt temps més.
La decisió presa aquests dies per l’Ajuntament és molt raonable. No entro en qui té més responsabilitat pel temps perdut, si la Confederació Hidrogràfica de l’Ebre, la Generalitat, l’Ajuntament, però el més elemental raonament porta a què és inacceptable que passin dos anys i no es prengui una decisió. Si es pot fer a aquell indret, passar a la fase següent, i si no, cercar ràpidament uns altres terrenys.
Tot fa pensar que per part d’algú hi ha interès a dilatar el temps i és una magnífica excusa deixar-ho a tècnics als quals ningú pressiona per a donar una solució.
Personalment crec més que raonable que es pugui construir al lloc proposat, perquè si aquell terreny és inundable també ho són les zones veïnes de Ferreries i de Roquetes, i estan edificades. Però que ho digui qui correspon ja!
